Resultats de la cerca

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…

El seu mecanisme d’acció és interferir la síntesi de proteïnes Les plantes que li són sensibles són algunes monocotiledònies de caràcter anual És autoritzat en conreus de blat de moro, tant en preemergència com en postemergència, i solament en preemergència en gira-sol i soja Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sovint amb atrazina com a líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza

De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd

Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’…

És conreada com a planta farratgera i forneix un farratge molt nutritiu Li agraden terrenys argilosos, és molt exigent en potassa i resisteix bé el fred

Les llavors i la planta entera són destinades a l’alimentació del bestiar De procedència sud-asiàtica, les principals zones de conreu són la Xina, l’Índia i el sud dels EUA Vol sòls arenosos o llimosos, i és molt sensible a les glaçades

Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És…

Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels Països…

Les llavors forneixen l' oli de sèsam , un oli comestible d’alta qualitat És conreat des de molt antic a la Xina i a l’Índia, que juntament amb Mèxic són els principals productors