Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
agroenergètica
Agronomia
Ciència i tecnologia que pretén una millor utilització energètica dels cultius i productes agrícoles a fi d’incrementar la relació entre l’energia consumida i la proporcionada per la biomassa
.
Cada any a prop de 3×10 2 1 joules d’energia del Sol són fixats a carboni mitjançant la fotosíntesi amb un rendiment que oscilla entre el 0,1 i l’1% El rendiment màxim de la fotosíntesi pot arribar al 5,5% La producció de cultius amb alt contingut energètic i la producció de bioenergia a partir dels residus orgànics vegetals i animals són d’altres punts d’interès
adob carbònic
Agronomia
Adob utilitzat en hivernacles que consisteix a enriquir-ne l’ambient en diòxid de carboni.
En bones condicions de llum, temperatura i nutrició, l’increment en diòxid de carboni afavoreix la fotosíntesi i, per tant, el creixement de les plantes Normalment, en l’atmosfera hi ha una concentració de 340 ppm Sovint hom haurà d’enriquir l’ambient en els hivernacles el nivell òptim és entre 800 i 1 200 ppm per a un gran nombre de conreus
linuron
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les diclorofenilurees i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies anuals i dicotiledònies en conreus de blat de moro, gira-sol i algunes plantes hortícoles en preemergència Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat no és establert Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable i l’empresa que la comercialitza
paraquat
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels bipiridils i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies i dicotiledònies anuals en conreus de cereals d’hivern en pre-sembra, en blat de moro en post-emergència, en farratge durant la parada hivernal i en fruiters Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o líquid soluble i l’empresa que la comercialitza
simazina
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les clorotriazines i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies i dicotiledònies anuals en conreus de blat de moro en pre-emergència, en farratge durant la parada hivernal, en fruiters i en algunes plantes hortícoles Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat no és establert Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza
diuron
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les diclorofenilúrees i que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre espècies sensibles de dicotiledònies anuals en conreus farratgers durant la parada hivernal, de cotó en preemergència i en arbres fruiters Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació amb simazina i oli, com a líquid emulsionable o sol, com a pols mullable i l’empresa que la comercialitza
hivernacle

Vista de l’hivernacle de l’estació d’Atocha (Madrid)
© Lluís Prats
Agronomia
Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes en les condicions més favorables perquè es facin.
La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El desenvolupament de la…
atrazina
Química
Agronomia
Compost químic del grup de les clorotriazines que actua com a herbicida de forma selectiva; el mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi en espècies sensibles de dicotiledònies anuals.
És autoritzada en conreus de blat de moro, melca i avellaner Hom la pot utilitzar tant en preemergència com en postemergència Catalogada com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies L’atrazina es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació amb metolaclor o cianazina com a líquid autosuspendible, amb simazina com a líquid autosuspendible i també com a pols mullable i l’empresa que la comercialitza
llavor
Botànica
Agronomia
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de llavors capaces de produir gèrmens normals…