Resultats de la cerca

Les seves installacions són a Barcelona Zona Franca, Reus Baix Camp, Saragossa, Silla, Dos Hermanas i Torre Pacheco Múrcia És la primera empresa de l’estat en aquest ram El 66% del capital pertany a Cargill Incorporated de Minneapolis EUA Les seves vendes foren de 16577 milions de pessetes el 1985 i ocupava 345 empleats

Fundada per l’abril del 1930, experimentà un espectacular ascens numèric durant el primer bienni republicà passà de 36 639 afiliats pel juny del 1930 a 451 337 pel juny del 1933, que significava prop del 40% del total dels efectius de la UGT, especialment a Extremadura, la Manxa, Andalusia i el País Valencià Fou un feu de la tendència caballerista del PSOE, sobretot a partir de la substitució del primer secretari general, Martínez Gil, per Ricardo Zabalza gener del 1934 Desencadenà la primera vaga general camperola del país 1-20 de juny de 1934, que la deixà exhausta Refeta…

Fou presidida, successivament, per FSantacana 1931, CJordà 1931-35, PCabot 1935 i FZuleta 1936, el seu òrgan de premsa era La Pagesia agost del 1932 — desembre del 1936, i tenia diverses seccions especialitzades cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris,…

Revista especialitzada on hom presenta els avenços sobre cultivars, sòls i susbtractes, agroclimatologia, modelatge, software , tecnologia i tècniques experimentals agrícoles És una de les publicacions més antigues i prestigioses sobre recerca agrícola

Té com a fins l’elevació del rendiment sostenible de les explotacions agrícoles, forestals i pesqueres, així com del nivell de vida, fonamentalment en relació amb l’alimentació dels estats membres Les seves activitats es poden classificar en dues categories el programa ordinari, que inclou les operacions internes, i el programa de camp, que executa les estratègies de desenvolupament de l’organització i facilita assistència als governs i a les comunitats rurals Més del 60% del finançament del programa de camp procedeix de fons nacionals, mentre que el programa de les Nacions Unides per al…

Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758 Les iniciatives per a artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou gaire eficaç Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765

Revista especialitzada en recerca agrícola de conreus, tracta temes sobre millora de conreus, creació de noves espècies, fisiologia i metabolisme dels cultivars, genètica de conreus i producció de llavors Hom hi troba també una llista d’enregistrament de cultivars nous És una de les publicacions més llegides en llengua anglesa

Es considera que fou la primera estació d’experimentació agrària que es fundà a Europa Actualment és una de les principals estacions experimentals del Regne Unit dedicada a la investigació en conreus herbacis Destaquen els seus treballs sobre control de plagues i malalties i sobre la modelització del creixement i desenvolupament vegetal Forma part de l' Agricultural Food Research Council AFRC del Regne Unit

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…

El 1935 es fusionà amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya El 1983 la seva producció fou de 3710 t de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a més de la recollida de llet de la comarca