Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
empall
Agronomia
Palla llarga, no batuda, que resta després de llevar-li les espigues.
aplanadora
Agronomia
Màquina emprada per a completar la feina de la tragella en l’anivellament de terrenys.
És constituïda per una fusta llarga i estreta collocada en posició inclinada en relació amb el sòl, la qual, en ésser arrossegada, aplana el terreny Generalment és arrossegada per un tractor o per una haveria, bé que també n'hi ha d’autopropulsades
màquina sembradora
Agronomia
Màquina agrícola que, arrossegada per animals o per un tractor, serveix per a sembrar gra o llavors.
La més corrent, la sembradora per fileres , consisteix en un bastiment proveït de rodes i d’una llarga tremuja, disposada transversalment al sentit de la marxa, que conté el gra, el qual surt per la seva part inferior a través d’una roda reguladora o distribuïdora i d’uns tubs que arriben fins a la terra, cadascun dels quals és proveït a la seva part anterior d’una rella que obre el solc, el qual és tancat per un dispositiu collocat a la part posterior del tub Algunes sembradores, anomenades sembradores a ruix , tenen, en lloc dels tubs de repartiment, una part inclinada,…
all
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de llavors o per…
plaguicida
Zootècnia
Agronomia
Dit del producte químic emprat per a combatre els agents que constitueixen les plagues que afecten la salut de l’home o que ataquen recursos seus, com el bestiar.
Del punt de vista agronòmic hom el divideix en insecticides, acaricides, fungicides, nematocides, etc, segons l’organisme o organismes que combaten Del punt de vista químic són classificats en organoclorats , de vida mitjana llarga persistents i susceptibles d’acumular-se en els teixits d’altres organismes vius que els combatuts, com és el cas del DDT, l’aldrina i la dieldrina organofosforats , de vida mitjana curta i subproductes inofensius, com el paratió i el malatió piretroides sintètics piretrina produïts en grans quantitats i inorgànics, que contenen zinc, coure, arsènic o mercuri i que…
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten, respectivament…
xarel·lo
Agronomia
Enologia
Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga criança.
La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella
dalla
Agronomia
Eina de dallar formada per una fulla de ferro puntuda amb tall per una vora, més llarga i menys corbada que la falç i fixada per un extrem en un mànec llarg.