Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
sarmenyera
llimona dolça

llimona dolça
Adityamadhav83 (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner dolç.
Són més petites que les llimones, de polpa fada i de tast poc àcid
farina d’ossos

Farina d’ossos
Agronomia
Adob obtingut per maceració d’ossos animals descarnats i assecats.
Conté fosfat tricàlcic i fluorur de calci, a més de petites quantiats de composts orgànics nitrogenats
all silvestre

All silvestre
Rob Hille (CC0)
Botànica
Agronomia
Espècie semblant a l’all blanc comú, però de fulles amples, el·líptiques i lanceolades que surten de la base, les quals es mengen en amanides.
Presenta una umbella atapeïda de flors blanquíssimes, de sis pètals Les llavors són negres, petites i arrodonides
balilla
Agronomia
Varietat d’arròs procedent d’Itàlia, de tiges petites i d’espigues i grans curts.
És una varietat precoç, resistent i de bona producció És bastant conreada
pebrot
pebrot
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la pebrotera.
Hom el menja fresc o cuinat, verd o vermell La seva composició és d’un 93% d’aigua, d’un 3,5 a un 5,5% de glúcids, i petites quantitats de lípids, pròtids i minerals
llauradora
Oficis manuals
Agronomia
Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc, en petites quantitats.
màquina segadora
màquina segadora-batedora
© Fototeca.cat
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.
Les màquines petites emprades per a tallar herba són anomenades preferentment dalladores Les segadores pròpiament dites són destinades molt especialment a segar cereals de tija ja seca i són molt perfeccionades, de manera que, ultra ésser de rendiment elevat, solen permetre d’efectuar altres operacions complementàries de la sega Els dos tipus més emprats actualment són la màquina segadora-agarbadora i la màquina segadora-batedora Llevat de les dalladores, que poden ésser arrossegades per un tractor o per animals, les segadores solen ésser automòbils
sistema agroalimentari
Economia
Agronomia
Conjunt heterogeni d’indústries i empreses que participen en la producció, la transformació, l’elaboració, el condicionament i la comercialització d’una gran diversitat de productes d’origen vegetal o animal destinats principalment a l’alimentació humana, però també a la del bestiar o a ser transformats en primeres matèries per tal de poder elaborar posteriorment d’altres productes.
A l’Estat espanyol aquest subsector industrial té una gran importància, ja que la seva producció global puja a gairebé 2 bilions de pessetes el 1981 Aplega unes 65 000 empreses 1982, la majoria de les quals són petites el 75% té d’un a quatre treballadors, i només el 4% més de 50, i dóna feina a gairebé mig milió de persones Es caracteritza per la barreja encara notable dels mètodes artesans de producció amb la tecnologia més moderna aportada per les multinacionals que, de fet, són les que dominen econòmicament tot aquest subsector
binadora
Agronomia
Eina o màquina emprada per a binar; sol ésser una variant d’aixada o una arada de pales petites.
També són emprades com a binadores conreadores proveïdes de peces de treball pues o discs dentats disposades per a aquesta feina