Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
empelt

Diversos tipus d’empelt
© Fototeca.cat
Agronomia
Part d’una planta amb una o més gemmes que s’insereix sobre una altra, anomenada patró.
jou

Els tres tipus de jou emprats als Països Catalans
© Fototeca.cat
Agronomia
Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, dos ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins Predomina a la part septentrional de Catalunya El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda És emprat sobretot a la part…
empelt
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
dard
Agronomia
Tipus de ramificació molt dèbil, amb el borró a l’àpex.
Generalment és rodejat per una roseta de fulles La llargada més freqüent és d’un centímetre, tot i que en pot fer vuit o deu
adobadora
Agronomia
Màquina per a distribuir uniformement els adobs.
Existeixen diferents tipus d’adobadora d’acord amb les diverses classes i l’estat dels adobs Hom classifica les adobadores segons el producte a distribuir Les adobadores d’adobs granulats o pulverulents corresponen als tipus d’adobs més clàssics Les adobadores d’adobs líquids són les més emprades modernament, atesa l’eficaç assimilació i l’acció immediata i homogènia dels adobs dissolts o en suspensió en un medi aquós, o pròpiament líquids els adobs en suspensió són distribuïts mitjançant cisternes mòbils els …
màquina agrícola
Tecnologia
Agronomia
Màquina moguda per mitjà d’energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual.
Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals arada, rascle, etc, però augmentant la velocitat de l’operació i disminuint-ne l’esforç Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer treball del sòl, sembra, recollecció i transport, etc Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l…
banc de treball
Agronomia
Fórmula d’ajuda mútua agrícola que consisteix a posar a la disposició de la comunitat el material i la capacitat de treball de cadascun dels agricultors que s’hi associa.
Cada servei prestat per un adherent dóna dret a un crèdit per part del grup i cada servei rebut per un adherent comporta un dèbit envers el mateix grup Els serveis bescanviats poden ésser de mà d’obra o de qualsevol tipus de maquinària La unitat-tipus adoptada és el valor de l’hora de treball d’un home a la zona, i d’ací hom pot atribuir a cada màquina o estri un cert nombre d’unitats horàries, equivalències basades sobretot en l’estimació del servei prestat El resultat essencial és que hom pot arribar no solament a un equilibri de l’equipament global del banc, sinó…
agricultura intensiva
Agricultura intensiva a l’Horta de València
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Agricultura que procura d’obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma continuada, per mitjà d’una adequada alternança de conreus.
És un tipus d’agricultura que exigeix elevats capitals
esqueix
Botànica
Agronomia
Fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli.
En agricultura i jardineria és un tipus molt estès de multiplicació vegetativa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina