Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Brenner
Collada
Coll dels Alps centrals, que comunica el Tirol, a Àustria, amb la província de Bozen, a Itàlia.
Amb una altitud de 1 372 m és un dels colls més baixos dels Alps, antic camí entre l’Europa septentrional i central i els països mediterranis Hi passa el ferrocarril i una autopista que uneix Munic, Insbruck, Verona i Roma
mont Cerví

El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en…
Wildspitze
Cim
Cim dels Alps Centrals, als Alps d’Ötztal, al SW d’Innsbruck, al Tirol (3.774 m).
Finsteraarhorn
Cim
Pic culminant dels Alps Bernesos (4 274 m).
És situat al cantó de Berna, prop de Valais, al sud central de Suïssa
Aiguille Verte
Cim
Pic d’Europa central als Alps occidentals (4 121 m).
La seva forma piramidal flanquejada per glaceres Argentière, Talèfre domina la vall de Chamonix
Mont Blanc

El Mont Blanc (2013)
JB Perraudin
Cim
Cim del massís de Mont Blanc, màxima alçada dels Alps occidentals (4.807 m).
El 1786 J Balmat i MG Piccard l’escalaren per primera vegada, i l’any següent ho féu HB de Saussure, al capdavant d’una expedició de vint persones que efectuà les primeres observacions científiques
Eiger
Cim
Cim dels Alps Bernesos, Suïssa, al sud del llac de Brienz (3 970 m).
La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964
Arlberg
Collada
Coll dels Alps austríacs als confins entre el Vorarlberg i el Tirol (1 793 m).
Separa la conca del Rin i la de l’Inn El travessen dos túnels un túnel ferroviari de 10 250 m de longitud obert el 1884 i un túnel de carretera de 13 973 m, obert el 1978 La regió de l’Arlberg és el lloc d’origen de l’escola alpina d’esquí Arlberg Ski Club
Fluchthorn
Cim
Pic de les muntanyes Silvretta, als Alps Rètics, a la frontera austrosuïssa (3 399 m).