Resultats de la cerca
Es mostren 5984 resultats
cala de Sant Llorenç
Cala
Cala de la costa meridional de Menorca, dins el municipi d’Alaior, a llevant de la de Llucalcari.
cala de Sant Esteve
Cala
Cala de la costa oriental de Menorca, dins el municipi des Castell, al S de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al N, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al S, pel de Marlborough
cala de Santes Creus
Cala
Cala de la costa del Baix Ebre, del municipi de l’Ametlla de Mar, a llevant de la punta de Santes Creus
, entre la punta de l’Àliga i el port de l’Estany.
Sant Benet
Cim
Cim (1147 m alt.) del municipi de Susqueda (Selva),
al sector oriental de les Guilleries, que separa les valls d’Osor i del Ter.
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
roca de Sant Aventí
Cim
Cim (1 482 m alt.) de la serra de Peracalç, termenal dels municipis de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), vila que domina, i de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).
pic de Sacauva
Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
platja de Sabanell
Platja de Sabanell a Blanes, on es troba la desembocadura de la Tordera
© Fototeca.cat
Platja
Platja arenosa de la costa de Blanes (Selva), que s’allarga des de la desembocadura de la Tordera, a ponent, fins a la roca Palomera, a l’inici de la badia de Blanes.
Ha esdevingut zona d’expansió turística
pic de Russell
Cim
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels municipis de Benasc i de Montanui (Ribagorça), al S de la cresta de les Tempestats (3.295 m), separat del pic de Margalida (3.240 m) per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell Tolosa, Llenguadoc 1834 — Pau, Bearn 1909, pirineista d’origen irlandès, que hi feu la primera ascensió el 1865 juntament amb Packe de les obres de Russell cal destacar Souvenirs d’un montagnard, Grandes ascensions i Pyrenaica