Resultats de la cerca

Es mostren 6459 resultats

cala de Sant Llorenç

Cala
Cala de la costa meridional de Menorca, dins el municipi d’Alaior, a llevant de la de Llucalcari.
Gran enciclopèdia catalana

cala de Sant Esteve

Cala
Cala de la costa oriental de Menorca, dins el municipi des Castell, al S de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al N, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al S, pel de Marlborough
Gran enciclopèdia catalana

cala de Santes Creus

Cala
Cala de la costa del Baix Ebre, del municipi de l’Ametlla de Mar, a llevant de la punta de Santes Creus , entre la punta de l’Àliga i el port de l’Estany.
Gran enciclopèdia catalana

Sant Benet

Cim
Cim (1147 m alt.) del municipi de Susqueda (Selva), al sector oriental de les Guilleries, que separa les valls d’Osor i del Ter.
Gran enciclopèdia catalana

Sant Bartomeu

Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Gran enciclopèdia catalana

roca de Sant Aventí

Cim
Cim (1 482 m alt.) de la serra de Peracalç, termenal dels municipis de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), vila que domina, i de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).
Gran enciclopèdia catalana

pic de Sacauva

Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
Gran enciclopèdia catalana

tuc de Saburó

Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó .
Gran enciclopèdia catalana

pic de Russell

Cim
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels municipis de Benasc i de Montanui (Ribagorça), al S de la cresta de les Tempestats (3.295 m), separat del pic de Margalida (3.240 m) per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell Tolosa, Llenguadoc 1834 — Pau, Bearn 1909, pirineista d’origen irlandès, que hi feu la primera ascensió el 1865 juntament amb Packe de les obres de Russell cal destacar Souvenirs d’un montagnard, Grandes ascensions i Pyrenaica
Gran enciclopèdia catalana

riera de Rubí

Riera
Curs d’aigua del Vallès Occidental, afluent, per l’esquerra, del Llobregat, vora el Papiol (Baix Llobregat), la capçalera del qual rep el nom de riera de les Arenes .
Gran enciclopèdia catalana