Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Sant Esteve d’Agusà
Monestir
Antic monestir benedictí origen del poble i municipi de Sant Esteve del Monestir (Rosselló).
Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al s XI Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat Des del s XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica Des del s XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior…
Sant Climent de Reglella
Monestir
Antic monestir benedictí del municipi d’Illa (Rosselló), a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir
roc del Rosselló
Cim
Cim (1 314 m alt) de la serra que separa la Fenolleda (terme de Sornià, a la vall de l’Adasig) del Conflent (terme de Mosset, a la vall de la Castellana), límit històric entre Catalunya i Occitània.
puig de Rojà
Cim
Cim (2 724 m) del massís de Canigó, al S de la pica de Canigó, i del pic de Tresvents, termenal dels municipis del Tec i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir) i de Castell de Vernet (Conflent).
puig Peric

Vista del puig Peric
© Maria Moncal
Cim
Cim (2 810 m) del massís del Carlit, que separa la vall de Lladura, al Capcir (terme de Formiguera), de la capçalera de la Tet, a l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes), on hi ha els estanys de puig Peric
.
pic de Ribesblanques
Cim
Cim (2 445 m) de la serralada que separa les valls de Carançà i de Mantel, dins el municipi de Nyer (Conflent), al N de la serra Gallinera.
roca Gelera
Cim
Cim (1 104 m) de la serralada que separa el Conflent (Eus) de la Fenolleda (Campossí), a l’E del roc del Rosselló.
pic de Gasamir
Cim
Contrafort occidental (2422 m) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí (Castell de Vernet) i de Sant Vicenç (Vernet), al Conflent.
pic de la Fossa del Gegant
Cim
Cim (2 805 m) de la línia de crestes que separa el Conflent (vall de Carançà) del Ripollès (comes de Noucreus i de Vaca), entre els colls de Noucreus i de Carançà.
monestir de Cuixà

El monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina