Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sant Andreu
Interior de l’església de Sant Andreu (Tona)
© Vincent van Zeijst
Cim
Església situada al cim del turó del Castell de Tona (Osona), al costat del mateix castell.
L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud, …
cirerer de guineu
Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
cirerer americà
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 15 m d’alçada, de fulles lanceolades, el·líptiques, acabades bruscament en punta, lluents, gairebé coriàcies, flors en nombre d’unes 30, agrupades en raïms erectes, blanquinoses, i fruit molt fosc, petit (1 cm) i comestible.
Originari de l’est d’Amèrica del Nord, és conreat principalment a Europa central, com a productor de fusta i també com a arbre ornamental
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…