Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
pala Alta
Cim
Pic (2 743 m) a la carena que separa les valls de Ransol i de vall de Riu, a la parròquia de Canillo (Andorra).
A l’aiguavés meridional hi ha el petit estany de pala Alta , l’emissari del qual desguassa a la vall de Riu
pic del Migdia de Bigorra
Cim
Pic dels Pirineus Centrals, a la Gascunya, al departament francès d’Alts Pirineus (2 877 m).
Al cim hi ha un observatori, amb el telescopi més gran de França, de 2 m de diàmetre, i un institut de física
el Picaio de Sagunt
Cim
Cim (363 m), el més oriental de la serra de Calderona, dins el terme de Sagunt (Camp de Morvedre), prop del límit amb el de Puçol (Horta del Nord).
Als seus vessants ha estat construïda una urbanització i un hotel Als seus peus hi ha l’antic monestir de la Vall de Jesús
el Garbí
Cim
Cim (670 m alt.) de la serra Calderona, al municipi d’Estivella (Camp de Morvedre), sobre la riba esquerra del Palància.
És un punt excursionístic de primer ordre hom hi practica l’ascensió des de la Serra Camp de Túria La muntanya és completament coberta de pins
el Montcabrer
Cim
Cim culminant (1.398 m) de la serra de Mariola, dins el terme de Cocentaina.
Al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les caves el refugi Reig, del Centre Excursionista d’Alcoi
pic de Xemeneies
Cim
Cim (2 812 m alt.) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al Pallars Sobirà (vall d’Àneu), al N dels Tres Puis.
Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s’obre el coll de Xemeneies Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l' estany de Xemeneies
pic del Bom
Cim
Cim (3 006 m) de la zona axial pirinenca, al límit del municipi de Benasc (Ribagorça) amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom 2 900 m alt el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat La primera ascensió hi fou efectuada el 1858
punta d’Astorg
Cim
Cim (3 354 m) de l’anomenada cresta del Mig que s’estén del coll del Mig al coll Maleït, entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta.
És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tots els Pirineus L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, hi féu la primera ascensió juliol del 1901, juntament amb C Passet i Bernat Salles
puig Cerver
Cim
Cim (831 m alt.) del terme d’Alforja (Baix Camp), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.
És partió entre les aigües del riu de Cortiella que pertany a la conca de l’Ebre i de les rieres de Riudecols i d’Alforja Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
Sant Sadurní
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim, de 581 m d’alçada, de la serra del Morisco, al sector de ponent del municipi d’Avinyó (Bages).
Hi ha la vella capella de Sant Sadurní, d’origen i planta romànics, però que el 1787 fou transformada i abandonada perquè l’havia destruïda un llamp el 22 de juliol de 1784, segons diu una làpida de la façana