Resultats de la cerca

Es mostren 216 resultats

el Caro

Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit

© Fototeca.cat

Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben…
Gran enciclopèdia catalana

Cho Oyu

El Cho Oyu, cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet

© X. Pintanel

Cim
Cim de l’Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i la Xina (8 189 m).
Fou conquerit per una expedició austríaca Tichy, JJöchler i el xerpa Pasang Dama el 1954
Gran enciclopèdia catalana

pui de Lleràs

Panoràmica de la Serralada de Lleràs, a l’Alta Ribagorça

© Fototeca.cat

Cim
Cim (1 692 m) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al S del coll de l’Espluga (1 529 m), que separa de la serra de Camporan.
A aquesta serralada, de direcció N-S, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’E És termenal dels municipis d’Espluga de Serra Alta Ribagorça i Conca de Dalt Pallars Jussà
Gran enciclopèdia catalana

roca Cirera

A l'esquerra, la roca Cirera

© Carolina Latorre Canet

Cim
Cim de la serra del Cis (1 757), al terme d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira.
Gran enciclopèdia catalana

Manāslu

Àsia El massís del Manaslu, a l’Himàlaia

© Fototeca.cat

Cim
Cim de l’Himàlaia (8 128 m).
Fou explorat per primera vegada el 1956 per una expedició japonesa
Gran enciclopèdia catalana

puig de Balandrau

El puig de Balandrau, a l'esquerra

© Xevi Varela

Cim
Cim destacat (2 584 m) de la serra que separa les valls de Ribes (Freser) i Camprodon (Ter), entre els termes municipals de Queralbs i de Vilallonga de Ter (Ripollès).
També és conegut amb el nom de pic de Malandrau
Gran enciclopèdia catalana

Lhotse

L’Himàlaia, amb el cim de l’Everest al fons i el del Lhotse a la dreta

© X. Pintanel

Cim
Cim de l’Himàlaia central (8 501 m), el quart més alt del món, a la frontera entre el Nepal i la Xina (Tíbet).
Fou escalat per primera vegada pels suïssos EReiss i FLuchsinger 1956
Gran enciclopèdia catalana

Trespics

El cim dels Trespics, a la dreta del Balandrau

© Xevi Varela

Cim
Cim dels municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter (Ripollès).
Gran enciclopèdia catalana

Cabrera

Vista del cim de Cabrera, al qual s’accedeix per unes escales excavades a la roca

© C.I.C. - Moià

Cim
Cim dels municipis de Santa Maria de Corcó (Osona) i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
 Al vessant de solana de la serra, hi ha unes escales excavades a la roca que faciliten l’accés al capdemunt del cim En el pla que corona el cim, hi ha el Santa Maria de Cabrera
Gran enciclopèdia catalana

puig de la Força

El puig de la Força, a l’esquerra dels cingles de Tavertet

Press Cambrabcn (CC BY-SA 2.0)

Cim
Cim dels municipis de Tavertet i Vilanova de Sau (Osona).
Gran enciclopèdia catalana