Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
alt del Cofrenet
Cim
Cim (809 m alt.), a la capçalera del riu Cànyoles, que forma el vessant septentrional del port d’Almansa.
Cilindre de Marboré
Cim
Cim dels Pirineus Centrals, Aragó, a la província d’Osca (3 327 m).
Forma part del grup de les Tres Sorores
pic dels Gorgs Blancs
Cim
Cim (3 131 m) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs 3 027 m alt, separa el cim del pic d’Oo 3 065 m, dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs El massís separa les valls de Benasc Alta Ribagorça, d’Astau Comenge i de Loron Bigorra Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs , que dóna nom al massís
mont Cerví
El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en…
Marboré
Cim
Pic (3 353 m) del Pirineu aragonès.
Pertany al massís de Mont Perdut, i domina el circ de Gavarnia Fa de frontera entre els estats espanyol i francès
Naranjo de Bulnes
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, situat al sector central dels Picos de Europa (2 519 m), al límit d’Astúries, Lleó i Cantàbria.
És un lloc d’escalades freqüents, sobretot per les cares S i NE
mola del Broi
Cim
Cim dels municipis de Miravet (Ribera d’Ebre) i el Pinell de Brai (Terra Alta).
tossal d’Engrilló
Cim
Cim (1.073 m alt.) dels municipis d’Horta de Sant Joan i Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre) que separa en dos el Montsagre, contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit: el Montsagre de Paüls, al NE, i el Montsagre d’Horta, al SW.