Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
tuc d’Ermer
Tuc d’Ermer
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.425 m) de la Vall d’Aran, que forma la paret S de les gorges d’Ermer
per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran, dins del terme de Canejan.
pic d’Era Entecada
Cim
Cim (2 268 m) de l’alineació que separa la Vall d’Aran de Comenge, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
tuc de Comtessa
Cim
Cim (2 786 m) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels municipis de Viella (Vall d’Aran) i de Vilaller (Alta Ribagorça).
Eth Dossau
Cim
Cim (2 516 m) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), contrafort septentrional del massís de Varimanha.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona És dominat, al sud, per la muntanya d’Eth Dossau 2516 m alt, contrafort septentrional del massís de Varimanha
tuc d’Aubes
Cim
Cim (2 071 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran (terme municipal de Bossost) de Comenge, al sud d’Eth Portilhon de Bossost.
tuc de la Llança
Cim
Cim culminant (2 658 m alt.) del massís de Vaqueira, entre els termes de Sorpe i de Gil, al Pallars Sobirà, prop del límit amb la Vall d’Aran, que domina pel N la cometa dels Erculls i el port de la Bonaigua.
pic de Letassi
Cim
Cim (2 173 m) del massís del Montcorbison, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
pui Laner
Cim
Cim (2 219 m alt.) de la serralada que separa la Vall d’Aran (entre els termes de Vilamòs i les Bordes) de Comenge.
tuc de Güerri
Cim
Cim (2 400 m) del massís de la Vall d’Aran, que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unhòla.
Hi havia hagut fargues com l' Harga de Güerri
Cap d’Es Antenes
Cim
Cim (1 832 m) de la serralada que separa la Vall d’Aran (terme municipal de Bossost) de la vall de la Pica (a Comenges).
És el punt més occidental de la Vall d’Aran