Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
roca de Sant Aventí
Cim
Cim (1 482 m alt.) de la serra de Peracalç, termenal dels municipis de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), vila que domina, i de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
pic de Pallars
Cim
Cim (1 677 m alt.) de la serra del Montsec de Rúbies, termenal dels municipis de Llimiana (Pallars Jussà) i de Vilanova de Meià (Noguera).
Puèi de Sancí
Vista del massís Central, amb el Puèi de Sancí centrat al fons
© Jaume Ferrández
Cim
Pic del massís volcànic del Mon-Dòra, a Alvèrnia, que constitueix el punt més alt del Massís Central (1.886 m).
Salga Aguda
Cim
Cim (1 172 m alt.) de la serra que, a llevant de la de Picancel, separa les valls de Borredà i de la Portella, dins el municipi de la Quar (Berguedà), a ponent del coll de la creu de Salga
.
la Creu de Ferro
Cim
Cim (2 286 m alt.) de la serra d’Ensija, punt culminant dels rasos d’Ensija, al límit entre els termes de Saldes i de Fígols Vell (Berguedà).
tossal de la Costa
Cim
Cim (2 604 m) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera (Pallars Jussà), al S del port de Felià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamisell entre Espui i la Torre de Cabdella
Broad Peak
Cim
Cim de les muntanyes del Karakoram, al Caixmir (8 046 m alt.).
La primera ascensió fou aconseguida per una expedició austríaca el 1957 Una expedició catalana, encapçalada per Antoni Sors, l’assolí el 1981
pic de l’Espada
Cim
Cim (2 557 m) que domina el poble de Cabdella (al municipi de la Torre de Cabdella), a la confluència del Riqüerna i el Flamisell (Pallars Jussà).
Cloterons
Cim
Cim (2 179 m) de la serra que separa la vall de Josa (Alt Urgell) de la de l’aigua de Valls (Berguedà), damunt el cingle de les Costasses, que domina la vila de Gósol.