Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
pic de Perdiguero
pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
pic Pedrós
Cim
Cim (2 831 m) de la zona axial pirinenca, al límit de l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina) amb el País de Foix (Sabartès).
Domina per l’E l’estany de Lanós
Puèi de Sancí
Vista del massís Central, amb el Puèi de Sancí centrat al fons
© Jaume Ferrández
Cim
Pic del massís volcànic del Mon-Dòra, a Alvèrnia, que constitueix el punt més alt del Massís Central (1.886 m).
pic de la Forqueta
Cim
Cim (3.007 m alt.), el més meridional del massís de Posets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins el terme de Saünc
la Creu de Santos
Cim
Cim culminant (942 m) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera.
És termenal dels municipis de Tivenys i Benifallet Baix Ebre i de Rasquera Ribera d’Ebre
Broad Peak
Cim
Cim de les muntanyes del Karakoram, al Caixmir (8 046 m alt.).
La primera ascensió fou aconseguida per una expedició austríaca el 1957 Una expedició catalana, encapçalada per Antoni Sors, l’assolí el 1981
tuc de Coeisseca
Cim
Cim (2 125 m) que forma part de l’interfluvi entre el riu de Varradòs i la Garona, al terme d’Arres (Vall d’Aran).
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra
tuc Dormidor
Cim
Cim (1 845 m alt.) que domina pel nord-est el coll de Jau i que forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).
punta d’Astorg
Cim
Cim (3 354 m) de l’anomenada cresta del Mig que s’estén del coll del Mig al coll Maleït, entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta.
És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tots els Pirineus L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, hi féu la primera ascensió juliol del 1901, juntament amb C Passet i Bernat Salles