Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
pic de la Tallada
Cim
Cim (2 970 m) de la serra que separa les valls de les Salenques (Montanui, a la Ribagorça) i la de Mulleres (Viella, a la Vall d’Aran).
la Talaiola
Cim
Cim (948 m alt.) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels municipis de Vallibona (Ports), Xert i Canet lo Roig (Baix Maestrat).
Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol
pic de Russell
Cim
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels municipis de Benasc i de Montanui (Ribagorça), al S de la cresta de les Tempestats (3.295 m), separat del pic de Margalida (3.240 m) per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell Tolosa, Llenguadoc 1834 — Pau, Bearn 1909, pirineista d’origen irlandès, que hi feu la primera ascensió el 1865 juntament amb Packe de les obres de Russell cal destacar Souvenirs d’un montagnard, Grandes ascensions i Pyrenaica
pic de Posets
Cim
Cim (3.375 m) del Pirineu axial, entre la Ribagorça i el Sobrarb (Aragó).
És el segon en elevació dels Pirineus i dels Països Catalans Situat 4 km en línia recta al S de la divisòria estatal Centra les crestes ponentines del massís de Posets , parió del de la Maladeta És format per un aflorament granític intrusiu, voltat d’una aurèola de silicats metamòrfics ampelites, llicorelles, etc resultat de l’acció del granit damunt els sediments, sovint calcaris, del Silurià i el Devonià Precisament el contacte del granit amb les calcàries devonianes té un efecte de circulació hipogea a la capçalera del riu d’Estós amb canvi de conca similar a la de l’alt Éssera a la…
mall Planet
Cim
Cim (2 716 m) de la línia de crestes que separen la vall de Benasc (Ribagorça) de la vall occitana de Lis, entre el mall Barrat i el pic de Folhosa.
tossal de la Nevera
Cim
Cim (1 281 m) del municipi de Catí, al límit amb el de Morella, al sector muntanyós que separa els Ports del Maestrat.
mola del Turmell
Cim
Cim (1 281 m alt.), el més elevat del sector sud-oriental dels ports de Morella, al límit del Baix Maestrat (Xert) i dels Ports (Vallibona).
Els seus pasturatges pertanyen a la Setena de Sant Mateu del Maestrat
pic del Bom
Cim
Cim (3 006 m) de la zona axial pirinenca, al límit del municipi de Benasc (Ribagorça) amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom 2 900 m alt el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat La primera ascensió hi fou efectuada el 1858
tossal de Boix
Cim
Cim (2 733 m) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc (Alta Ribagorça), contrafort del massís de Bagüienyola.
mall Barrat
Cim
Cim (2 979 m) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la vall de Lis (Comenge), a l’E del pic de Bom.