Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
pic de Sacauva
Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica
tuc de Poilanèr
Cim
Cim (2.219 m) de la Vall d’Aran, a la línia de crestes que la separen de Comenge, termenal dels municipis de Vilamòs i Es Bordes.
tuc de Samont
Cim
Cim (2 500 m) a la línia de crestes que separa les valls de Varradòs i del riu Salient, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
tuc d’Era Salana
Cim
Cim (2 482 m) de la serra que separa les valls de Valarties i d’Aiguamòg, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran), al S del coll de Pruedo.
Rincón
Cim
Pic dels Andes, a la frontera entre l’Argentina (Salta) i Xile (Antofagasta) (5 594 m).
A l’E hi ha el desert de sal Salina del Rincón
tuc d’Es Crabiròls
Cim
Cim (2 457 m alt.) de la línia de crestes del port d'Era Escaleta (Vall d’Aran).
tuc de Crabera
Cim
Cim (2 630 m alt.) de la serra que limita pel nord la Vall d’Aran, damunt la vall de Toran (municipi de Canejan).
tossal de la Coscollosa
Cim
Cim (879 m alt.) d’un dels contraforts dels ports de Beseit, al Baix Ebre, al nord-est de la serra d’Espina, que separa les valls d’Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports.
tuc d’Ermer
Tuc d’Ermer
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.425 m) de la Vall d’Aran, que forma la paret S de les gorges d’Ermer
per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran, dins del terme de Canejan.