Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
puig de la Creu de l’Aragall
Cim
Cim (545 m) de la serra que separa les aigües de la riera de Corbera de les de l’Anoia sobre la masia de ca l’Aragall, del terme de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), entorn a la qual s´ha format una urbanització.
pic d’Escorbets
Cim
Cim (2 209 m) de la línia de crestes que separa les valls de Grist (Saünc) i d’Estós (Benasc), a la Ribagorça.
tuca de la Llàntia
Cim
Cim (2.943 m) del sector S del massís de Posets, dins el terme de Saünc (Ribagorça), entre les valls del Forcau i de Bagüenya.
tossal de Boix
Cim
Cim (2 733 m) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc (Alta Ribagorça), contrafort del massís de Bagüienyola.
pic d’Estatats
Cim
Cim (2.951 m), el més occidental del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), en la cresta que separa les valls de Vallhiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.
pic d’Aneto
© Xevi Varela
Cim
Cim (3.404 m) culminant dels Pirineus, al massís de la Maladeta.
Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’…
pic d’Amariedo
Cim
Pic (1 791 m) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella al municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça); és el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, al S de la muntanyeta de Denui.
pic de Posets
Cim
Cim (3.375 m) del Pirineu axial, entre la Ribagorça i el Sobrarb (Aragó).
És el segon en elevació dels Pirineus i dels Països Catalans Situat 4 km en línia recta al S de la divisòria estatal Centra les crestes ponentines del massís de Posets , parió del de la Maladeta És format per un aflorament granític intrusiu, voltat d’una aurèola de silicats metamòrfics ampelites, llicorelles, etc resultat de l’acció del granit damunt els sediments, sovint calcaris, del Silurià i el Devonià Precisament el contacte del granit amb les calcàries devonianes té un efecte de circulació hipogea a la capçalera del riu d’Estós amb canvi de conca similar a la…
pic Gallinero
© Jaume Ferrández
Cim
Cim (2.728 m) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls (la Ribagorça), a la capçalera de l’Isàvena, entre la collada de la Corba, al S, que el separa de la tuca d’Urmella, i el coll de l’Empriu, al N, que el separa del pic de Cerler.
És termenal dels municipis de Benasc i de Castilló de Sos