Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
puig de Solanes
Cim
Cim (704 m) de la Serralada Prelitoral, termenal dels municipis de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), contrafort N del Montmajor, del qual massís és separat pel curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.
Mont Perdut
Cim
Cim del Pirineu axial (3 355 m), a la part central de la serralada (Pirineu aragonès), que pertany al massís de Les Tres Sorores, dins del Parc Nacional d’Ordesa (Osca).
Als seus peus hi ha la vall de Pineta i al seu vessant est neix el Cinca
Peñarroya
Cim
Pic culminant de la serra de Gúdar, a la serralada Ibèrica (2.019 m), a Terol.
Peñalara
Cim
Pic culminant de la serra de Guadarrama, al NE del port de Navacerrada (2 469 m), entre Segòvia i Madrid.
Peña Labra
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, entre la comunitat de Cantàbria i la província de Palència (2.016 m).
Peña de Francia
Cim
Pic culminant de la Sierra de Francia, a la província de Salamanca, al Sistema Central de la península Ibèrica (1 723 m).
Naranjo de Bulnes
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, situat al sector central dels Picos de Europa (2 519 m), al límit d’Astúries, Lleó i Cantàbria.
És un lloc d’escalades freqüents, sobretot per les cares S i NE
turó de Morou
Cim
Cim (1 307 m) del Montseny, termenal dels municipis de Fogars de Montclús i de Gualba (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva), que separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe
turó de Céllecs
Vista del turó de Céllecs
© Alberto González Rovira
Cim
Cim (536 m) de la Serralada Litoral, el més alt a l’W de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels municipis d’Òrrius (Maresme) i de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
És coronat per les restes d’un poblat ibèric
turó d’en Vives
Cim
Cim (759 m alt.) del Montnegre, al límit dels municipis de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) i Sant Celoni (Vallès Oriental).