Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
pic de Russell
Cim
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels municipis de Benasc i de Montanui (Ribagorça), al S de la cresta de les Tempestats (3.295 m), separat del pic de Margalida (3.240 m) per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell Tolosa, Llenguadoc 1834 — Pau, Bearn 1909, pirineista d’origen irlandès, que hi feu la primera ascensió el 1865 juntament amb Packe de les obres de Russell cal destacar Souvenirs d’un montagnard, Grandes ascensions i Pyrenaica
pic de Perdiguero
pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
pic Pedrós
Cim
Cim (2 831 m) de la zona axial pirinenca, al límit de l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina) amb el País de Foix (Sabartès).
Domina per l’E l’estany de Lanós
pic Gallinero
Vista del pic Gallinero
© Jaume Ferrández
Cim
Cim (2.728 m) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls (la Ribagorça), a la capçalera de l’Isàvena, entre la collada de la Corba, al S, que el separa de la tuca d’Urmella, i el coll de l’Empriu, al N, que el separa del pic de Cerler.
És termenal dels municipis de Benasc i de Castilló de Sos
penya Galera
Cim
Cim (1 029 m) del sector N dels ports de Beseit, dins el terme de Beseit (Matarranya), amb vessants rosts que cauen damunt el riu d’Algars, a llevant, i el riu d’Ulldemó, a ponent.
pic de la Forqueta
Cim
Cim (3.007 m alt.), el més meridional del massís de Posets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins el terme de Saünc
la Creu de Santos
Cim
Cim culminant (942 m) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera.
És termenal dels municipis de Tivenys i Benifallet Baix Ebre i de Rasquera Ribera d’Ebre
pic d’Escorbets
Cim
Cim (2 209 m) de la línia de crestes que separa les valls de Grist (Saünc) i d’Estós (Benasc), a la Ribagorça.
tossal d’Encanader
Cim
Cim (1 396 m) dels ports de Beseit, dins el terme de Pena-roja (Matarranya), al límit entre aquesta comarca i la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat).
tuc de Coeisseca
Cim
Cim (2 125 m) que forma part de l’interfluvi entre el riu de Varradòs i la Garona, al terme d’Arres (Vall d’Aran).