Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
pic de l’Espada
Cim
Cim (2 557 m) que domina el poble de Cabdella (al municipi de la Torre de Cabdella), a la confluència del Riqüerna i el Flamisell (Pallars Jussà).
tuc de Coeisseca
Cim
Cim (2 125 m) que forma part de l’interfluvi entre el riu de Varradòs i la Garona, al terme d’Arres (Vall d’Aran).
pic de Clarabide
Cim
Cim (3 028 m) situat a la línia de crestes entre l’Alta Ribagorça i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina, juntament amb la Forca de Clarabide 2 857 m alt, el circ de Clarabide , al qual hom accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide 2 664 m alt
el Cimadal
Cim
Cim culminant (1 497 m) de la serra que separa les aigües del riu de Conques i el Rialb, dins el terme d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
tuc de Comtessa
Cim
Cim (2 786 m) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels municipis de Viella (Vall d’Aran) i de Vilaller (Alta Ribagorça).
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra
pic de Comalestorres
Cim
Contrafort oriental (2 807 m) del pic de Comaloforno, al terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), damunt l’estany de Cavallers.
pic de Comalespada
Cim
Contrafort occidental del massís de Colomers (2 808 m alt.), a la capçalera de la Noguera de Tor, dins el terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), al nord del pic de coma les Bienes, damunt l’estany de Cavallers.
tuc Dormidor
Cim
Cim (1 845 m alt.) que domina pel nord-est el coll de Jau i que forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).
punta d’Astorg
Cim
Cim (3 354 m) de l’anomenada cresta del Mig que s’estén del coll del Mig al coll Maleït, entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta.
És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tots els Pirineus L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, hi féu la primera ascensió juliol del 1901, juntament amb C Passet i Bernat Salles