Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
tuc de Crabera
Cim
Cim (2 630 m alt.) de la serra que limita pel nord la Vall d’Aran, damunt la vall de Toran (municipi de Canejan).
tuc d’Ermer
Tuc d’Ermer
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.425 m) de la Vall d’Aran, que forma la paret S de les gorges d’Ermer
per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran, dins del terme de Canejan.
pic d’Era Entecada
Cim
Cim (2 268 m) de l’alineació que separa la Vall d’Aran de Comenge, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
tuc de Coeisseca
Cim
Cim (2 125 m) que forma part de l’interfluvi entre el riu de Varradòs i la Garona, al terme d’Arres (Vall d’Aran).
tuc de Comtessa
Cim
Cim (2 786 m) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels municipis de Viella (Vall d’Aran) i de Vilaller (Alta Ribagorça).
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra
Eth Dossau
Cim
Cim (2 516 m) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), contrafort septentrional del massís de Varimanha.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona És dominat, al sud, per la muntanya d’Eth Dossau 2516 m alt, contrafort septentrional del massís de Varimanha
tuc Dormidor
Cim
Cim (1 845 m alt.) que domina pel nord-est el coll de Jau i que forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).
tuc d’Aubes
Cim
Cim (2 071 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran (terme municipal de Bossost) de Comenge, al sud d’Eth Portilhon de Bossost.
punta d’Astorg
Cim
Cim (3 354 m) de l’anomenada cresta del Mig que s’estén del coll del Mig al coll Maleït, entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta.
És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tots els Pirineus L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, hi féu la primera ascensió juliol del 1901, juntament amb C Passet i Bernat Salles