Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
la Muntanyeta de Santa Bàrbara
Aspecte de l'ermita de Santa Bàrbara
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Cim
Cim del on hi ha situat el santuari de Santa Bàrbara, al municipi d’Alberic (Ribera Alta).
Breithorn
Cim
Cim del massís del Monte Rosa, al límit entre Suïssa i Itàlia (4 160 m).
El 1813, Maynard l’escalà per primera vegada
Fluchthorn
Cim
Pic de les muntanyes Silvretta, als Alps Rètics, a la frontera austrosuïssa (3 399 m).
Eiger
Cim
Cim dels Alps Bernesos, Suïssa, al sud del llac de Brienz (3 970 m).
La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964
turó de la Colaita
Vista del turó de la Colaita
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Cim
Cim culminant (827 m) de la serra d’El Caballón, al límit entre la vall dels Alcalans (Ribera Alta), la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.
mont Cerví
El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en quatre dies 19-22…
el Cavall Bernat
Cim
Cim (584 m alt.) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d’Alzira (Ribera Alta) i de Corbera de la Ribera i de Llaurí (Ribera Baixa), la qual forma part del massís de la serra de Corbera.
El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d’un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l’oest per una falla que segueix la vall de la Murta
Herens
Cim
Cim dels Alps Penins, anomenat Dent d’Herens, en el Valais, a tocar de la frontera italosuïssa, entre el Cerví i el Monte Rosa (4.470 m).