Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
pic de Sethomes
Cim
Cim (2 661 m) del massís de Canigó.
Situat al S de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí terme de Castell de Vernet, al Conflent de la vall de la Persigola terme de Prats de Molló, al Vallespir, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al SW, i el pic de Tretzevents, al NE
puig Sec
Cim
Cim (2665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels municipis de Castell de Vernet i de Vallmanya (Conflent).
Sajama
Cim
Cim volcànic de la Cordillera Occidental dels Andes, el més alt de Bolívia (6 520 m).
roc del Rosselló
Cim
Cim (1 314 m alt) de la serra que separa la Fenolleda (terme de Sornià, a la vall de l’Adasig) del Conflent (terme de Mosset, a la vall de la Castellana), límit històric entre Catalunya i Occitània.
puig Peric
Vista del puig Peric
© Maria Moncal
Cim
Cim (2 810 m) del massís del Carlit, que separa la vall de Lladura, al Capcir (terme de Formiguera), de la capçalera de la Tet, a l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes), on hi ha els estanys de puig Peric
.
Montoliu de Perellós
Cim
Cim (707 m) de les Corberes, al límit del Rosselló (Òpol i Perellós i Salses) i el Llenguadoc.
Montnegre
Cim
Cim (1 425 m alt) de la serra que separa les valls de la Muga (Alt Empordà) i del Tec (Vallespir), entre el pla del Castell i el pla de la Muga, dins territori del Vallespir, al límit dels municipis de la Menera i de Serrallonga.
Montfalgars
Cim
Cim (1 610 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (Prats de Molló) del Ripollès (municipis de Molló i de Camprodon) i de la Garrotxa (Beget), entre els colls d’Ares i de Vernadell.
Montcoronat
Cim
Cim (2 171 m) de la serra que separa les valls d’Évol i de Noedes, al Conflent, termenal dels municipis d’Oleta, Jújols i Noedes.
Montcapell
Cim
Cim (1 194 m) de la serralada que separa el Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) de l’Alt Empordà (Maçanet de Cabrenys), entre els colls de Pedra Dreta i del Faig.