Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
roc del Rosselló
Cim
Cim (1 314 m alt) de la serra que separa la Fenolleda (terme de Sornià, a la vall de l’Adasig) del Conflent (terme de Mosset, a la vall de la Castellana), límit històric entre Catalunya i Occitània.
puig de Rojà
Cim
Cim (2 724 m) del massís de Canigó, al S de la pica de Canigó, i del pic de Tresvents, termenal dels municipis del Tec i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir) i de Castell de Vernet (Conflent).
puig Peric
© Maria Moncal
Cim
Cim (2 810 m) del massís del Carlit, que separa la vall de Lladura, al Capcir (terme de Formiguera), de la capçalera de la Tet, a l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes), on hi ha els estanys de puig Peric
.
pic de Ribesblanques
Cim
Cim (2 445 m) de la serralada que separa les valls de Carançà i de Mantel, dins el municipi de Nyer (Conflent), al N de la serra Gallinera.
roca Gelera
Cim
Cim (1 104 m) de la serralada que separa el Conflent (Eus) de la Fenolleda (Campossí), a l’E del roc del Rosselló.
pic de Gasamir
Cim
Contrafort occidental (2422 m) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí (Castell de Vernet) i de Sant Vicenç (Vernet), al Conflent.
pic de la Fossa del Gegant
Cim
Cim (2 805 m) de la línia de crestes que separa el Conflent (vall de Carançà) del Ripollès (comes de Noucreus i de Vaca), entre els colls de Noucreus i de Carançà.
puig de Cadellops
Cim
Cim (1 762 m) d’un dels contraforts de les esquerdes de Rojà, que domina el balneari de la Presta (Vallespir), al SW del Canigó.
Breithorn
Cim
Cim del massís del Monte Rosa, al límit entre Suïssa i Itàlia (4 160 m).
El 1813, Maynard l’escalà per primera vegada
Eiger
Cim
Cim dels Alps Bernesos, Suïssa, al sud del llac de Brienz (3 970 m).
La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964