Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
puig de Solanes
Cim
Cim (704 m) de la Serralada Prelitoral, termenal dels municipis de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), contrafort N del Montmajor, del qual massís és separat pel curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.
turó de Morou
Cim
Cim (1 307 m) del Montseny, termenal dels municipis de Fogars de Montclús i de Gualba (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva), que separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe
turó de Céllecs
Vista del turó de Céllecs
© Alberto González Rovira
Cim
Cim (536 m) de la Serralada Litoral, el més alt a l’W de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels municipis d’Òrrius (Maresme) i de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
És coronat per les restes d’un poblat ibèric
turó d’en Vives
Cim
Cim (759 m alt.) del Montnegre, al límit dels municipis de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) i Sant Celoni (Vallès Oriental).
les Agudes
Les Agudes
Frederic Olivera (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Un dels cims culminants del Montseny (1.706 m), termal dels municipis de Montseny i de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i Arbúcies (Selva).
En contrast amb els altres cims del massís el de Matagalls i el turó de l’Home, és de contextura angulosa i molt accidentada Només és accessible sense perill des del coll de les Agudes , a la cresta que l’enllaça amb el turó de l’Home Fins a l’establiment de l’observatori en aquest turó, el cim de les Agudes era considerat el més alt del Montseny
turó d’en Galceran
Cim
Cim (485 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles.
alt de la Creu
Cim
Cim (955 m) de la serra d’Ontinyent, dins el terme de la vila de Bocairent (Vall d’Albaida), a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.
la Covalta
Cim
Cim culminant (889 m alt.) de la serra d'Agullent, termenal dels municipis d’Agres (Comtat) i d’Albaida (Vall d’Albaida).
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta , excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament Correspon al s IV aC
turó d’en Cuc
Cim
Cim dels municipis de Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).