Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
puig de Solanes
Cim
Cim (704 m) de la Serralada Prelitoral, termenal dels municipis de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), contrafort N del Montmajor, del qual massís és separat pel curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.
turó de Morou
Cim
Cim (1 307 m) del Montseny, termenal dels municipis de Fogars de Montclús i de Gualba (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva), que separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe
turó de Céllecs
Vista del turó de Céllecs
© Alberto González Rovira
Cim
Cim (536 m) de la Serralada Litoral, el més alt a l’W de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels municipis d’Òrrius (Maresme) i de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
És coronat per les restes d’un poblat ibèric
turó d’en Vives
Cim
Cim (759 m alt.) del Montnegre, al límit dels municipis de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) i Sant Celoni (Vallès Oriental).
Breithorn
Cim
Cim del massís del Monte Rosa, al límit entre Suïssa i Itàlia (4 160 m).
El 1813, Maynard l’escalà per primera vegada
les Agudes
Les Agudes
Frederic Olivera (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Un dels cims culminants del Montseny (1.706 m), termal dels municipis de Montseny i de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i Arbúcies (Selva).
En contrast amb els altres cims del massís el de Matagalls i el turó de l’Home, és de contextura angulosa i molt accidentada Només és accessible sense perill des del coll de les Agudes , a la cresta que l’enllaça amb el turó de l’Home Fins a l’establiment de l’observatori en aquest turó, el cim de les Agudes era considerat el més alt del Montseny
turó d’en Galceran
Cim
Cim (485 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles.
Fluchthorn
Cim
Pic de les muntanyes Silvretta, als Alps Rètics, a la frontera austrosuïssa (3 399 m).
Eiger
Cim
Cim dels Alps Bernesos, Suïssa, al sud del llac de Brienz (3 970 m).
La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964