Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
roca de Sant Aventí
Cim
Cim (1 482 m alt.) de la serra de Peracalç, termenal dels municipis de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), vila que domina, i de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
pic de Pallars
Cim
Cim (1 677 m alt.) de la serra del Montsec de Rúbies, termenal dels municipis de Llimiana (Pallars Jussà) i de Vilanova de Meià (Noguera).
Breithorn
Cim
Cim del massís del Monte Rosa, al límit entre Suïssa i Itàlia (4 160 m).
El 1813, Maynard l’escalà per primera vegada
Fluchthorn
Cim
Pic de les muntanyes Silvretta, als Alps Rètics, a la frontera austrosuïssa (3 399 m).
pic de l’Espada
Cim
Cim (2 557 m) que domina el poble de Cabdella (al municipi de la Torre de Cabdella), a la confluència del Riqüerna i el Flamisell (Pallars Jussà).
Eiger
Cim
Cim dels Alps Bernesos, Suïssa, al sud del llac de Brienz (3 970 m).
La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964
tossal de la Costa
Cim
Cim (2 604 m) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera (Pallars Jussà), al S del port de Felià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamisell entre Espui i la Torre de Cabdella
la Capcera
Cim
Cim del municipi de Conca de Dalt i Senterada (Pallars Jussà) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça).