Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
lo Teso de Son
Cim
Cim (2 670 m) de la serralada que separa les valls de la Bonaigua i d’Espot, a la vall d’Àneu, dins el municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), que domina per llevant la vall de Cabanes.
pui del Tabaca
Cim
Cim (1.719 m alt.) de la serra que separa la vall de Cardós (terme d’Esterri de Cardós) del Vallat (terme de Vall de Cardós), al Pallars Sobirà, que domina els pobles d’Estaon, Benante i Ainet de Cardós.
roca de Sant Aventí
Cim
Cim (1 482 m alt.) de la serra de Peracalç, termenal dels municipis de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), vila que domina, i de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).
tuca de Salibarri
Cim
Cim (2 537 m) de la línia de crestes que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al S del qual hi ha el pic de Salibarri, 2 610 m).
Sajama
Cim
Cim volcànic de la Cordillera Occidental dels Andes, el més alt de Bolívia (6 520 m).
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
pui Pla
Cim
Cim (2 817 m) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes del terme d’Alt Àneu, i la d’Espot (damunt l’estany de Sant Maurici), del terme d’Espot (Pallars Sobirà), al S del Montsaliente (2 882 m).
Piflorit
Cim
Cim (2 082 m) culminant, al límit dels municipis de Rialb i Llavorsí (Pallars Sobirà), que separa la Vall d’Àssua de la de Baiasca.
Montsaliente
Cim
Cim (2 882 m) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes (Alt Àneu) de la conca de l’Abellar (Espot), al Pallars Sobirà, al S del coll de Sant Maurici.
Mont-roig
El Mont-Roig des de Pleta Palomera
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.847 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit del Pallars Sobirà (termenal d’Alt Àneu i la Guingueta d’Àneu) i el país occità de Coserans.