Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
tuc de Serra Auta
Cim
Cim (2 705 m) de la serralada que separa la Vall d’Aran (Salardú) del país occità de Coserans (Sentein), entre el portilló d’Albi i el port d’Era Horqueta.
tuc de Sarraèra
El cim de Sarraèra
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.645 m) de la línia de crestes que separa la vall de Rius de la del riu Nere, a la Vall d’Aran, termenal dels municipis de Salardú i de Viella.
Al vessant nord neix el riu de Sarraèra , afluent, per la dreta, del riu Nere
tuc de Samont
Cim
Cim (2 500 m) a la línia de crestes que separa les valls de Varradòs i del riu Salient, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
tuc d’Era Salana
Cim
Cim (2 482 m) de la serra que separa les valls de Valarties i d’Aiguamòg, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran), al S del coll de Pruedo.
pic de Sacauva
Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
mola de Roquerola
Cim
Cim (1 063 m) de les muntanyes de Prades, prop del termenal dels municipis de Prades (Baix Camp), Mont-ral (Alt Camp), Vimbodí i Montblanc (Conca de Barberà).
tuc d’Eth Pietar
Cim
Cim culminant (2 752 m) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (Bagergue) del país llenguadocià de Coserans, entre els ports d’Orets i d’Orla.
Picorandan
Cim
Cim (990 m) de les muntanyes de Prades, dins el municipi de Capafonts (Baix Camp), al SW del poble.
la Pena Roja
Cim
Cim (1 029 m) dels Motllats, a l’extrem N de l’altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent, dins el terme de Capafonts (Baix Camp).
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica