Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
pic de Sacauva
Cim
Cim (1 758 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran de Comenge, el punt més septentrional del Principat de Catalunya, a l’oest del Rosselló.
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica
tuc de Poilanèr
Cim
Cim (2.219 m) de la Vall d’Aran, a la línia de crestes que la separen de Comenge, termenal dels municipis de Vilamòs i Es Bordes.
tuc de Samont
Cim
Cim (2 500 m) a la línia de crestes que separa les valls de Varradòs i del riu Salient, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
tuc d’Era Salana
Cim
Cim (2 482 m) de la serra que separa les valls de Valarties i d’Aiguamòg, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran), al S del coll de Pruedo.
tossal del Rei
El tossal del Rei, al extrem meridional dels Ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim (1.356 m) dels ports de Tortosa, termenal dels municipis de la Sénia (Montsià) i Vall-de-roures (Matarranya) i el poble de Fredes (Baix Maestrat), límit històric dels regnes d’Aragó i València i del Principat de Catalunya.
tuc d’Es Crabiròls
Cim
Cim (2 457 m alt.) de la línia de crestes del port d'Era Escaleta (Vall d’Aran).
tuc de Crabera
Cim
Cim (2 630 m alt.) de la serra que limita pel nord la Vall d’Aran, damunt la vall de Toran (municipi de Canejan).
roca Corbatera
Cim
Cim (1 163 m) culminant del Montsant al Priorat, a l’extrem E, damunt la vall de l’Argentera.
És conegut també com a punta de la serra Major
tuc d’Ermer
Tuc d’Ermer
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.425 m) de la Vall d’Aran, que forma la paret S de les gorges d’Ermer
per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran, dins del terme de Canejan.