Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Eth Dossau
Cim
Cim (2 516 m) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), contrafort septentrional del massís de Varimanha.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona És dominat, al sud, per la muntanya d’Eth Dossau 2516 m alt, contrafort septentrional del massís de Varimanha
tuc d’Aubes
Cim
Cim (2 071 m alt.) de la serra que separa la Vall d’Aran (terme municipal de Bossost) de Comenge, al sud d’Eth Portilhon de Bossost.
pic d’Arcalís
Cim
Cim (2 780 m) de la serralada que separa la vall de Tristaina de la de Llengonella, dins la parròquia d’Ordino (Andorra).
alt del Griu
Cim
Cim (2 850 m alt) que domina per llevant la vall d’Encamp (Andorra), entre les comes dels Costals (a la capçalera de la qual hi ha els estanys del Griu
) i d’Ensagens.
tuc de la Llança
Cim
Cim culminant (2 658 m alt.) del massís de Vaqueira, entre els termes de Sorpe i de Gil, al Pallars Sobirà, prop del límit amb la Vall d’Aran, que domina pel N la cometa dels Erculls i el port de la Bonaigua.
pic dels Llacs
Cim
Cim (2.692 m) de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall Ferrera) i del Segre (coma de Setúria), al límit del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i Andorra.
pic de Letassi
Cim
Cim (2 173 m) del massís del Montcorbison, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
pui Laner
Cim
Cim (2 219 m alt.) de la serralada que separa la Vall d’Aran (entre els termes de Vilamòs i les Bordes) de Comenge.
tuc de Güerri
Cim
Cim (2 400 m) del massís de la Vall d’Aran, que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unhòla.
Hi havia hagut fargues com l' Harga de Güerri
pic de Fontargent
Cim
Cim (2 582 m) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, a ponent del port de Fontargent o d’Incles (2252 m), per on passa el camí de Soldeu a Foix per l’estany de Fontargent
.