Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
agulles de Travessani
Estany Clotes i agulles de Travessani
© Abuelo Ramiro - Fotolia.com
Cim
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt.) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí (Alta Ribagorça) i d’Aigoamòg (Vall d’Aran), que dominen, per l’E, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
pic de Basco
Cim
Pic (2 520 m) situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al NW del poble d’Erill la Vall (Vall de Boí, Alta Ribagorça).
El barranc de Basco neix a la collada de Basco o coll d’Erill la Vall que s’obre entre el pic d’Erill 2 508 m alt i Punta Lofaro 2 053 m alt, i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor
pic de Gelada
Cim
Cim (2 452 m) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí (Alta Ribagorça), al S del port de Gelada (2 075 m), al camí de Senet a Barruera.
es Fornàs
Cim
Cim (410 m alt.) del sector muntanyós del NE d’Eivissa, un dels més alts de l’illa, termenal dels municipis de Sant Joan d’Eivissa i de Santa Eulària del Riu.
el Corronco de Durro
Cim
Cim (2 543 m alt.) de la serra que separa les valls de Boí, al nord, i de Viu, al sud (Alta Ribagorça).
Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs
tuc de Comtessa
Cim
Cim (2 786 m) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels municipis de Viella (Vall d’Aran) i de Vilaller (Alta Ribagorça).
pic de Comaloforno
El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
pic de Comalestorres
Cim
Contrafort oriental (2 807 m) del pic de Comaloforno, al terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), damunt l’estany de Cavallers.
pic de Comalespada
Cim
Contrafort occidental del massís de Colomers (2 808 m alt.), a la capçalera de la Noguera de Tor, dins el terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), al nord del pic de coma les Bienes, damunt l’estany de Cavallers.
pic de Clarabide
Cim
Cim (3 028 m) situat a la línia de crestes entre l’Alta Ribagorça i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina, juntament amb la Forca de Clarabide 2 857 m alt, el circ de Clarabide , al qual hom accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide 2 664 m alt