Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Nānga Parbat
Cim
Pic de la gran serralada de l’Himàlaia, situat al sud de l’Indus, a Caixmir, Índia (8 126 m).
El primer alpinista que n'assolí el cim fou l’alemany Herman MBuhl, l’any 1953 La primera expedició catalana que el conquerí, l’any 1984, era comandada per Jordi Magriñà
Breithorn
Cim
Cim del massís del Monte Rosa, al límit entre Suïssa i Itàlia (4 160 m).
El 1813, Maynard l’escalà per primera vegada
Anaimudi
Cim
Cim de l’Índia, al sud dels Ghats occidentals.
És considerat el punt més alt de l’Indostan 2695 m
Fluchthorn
Cim
Pic de les muntanyes Silvretta, als Alps Rètics, a la frontera austrosuïssa (3 399 m).
Eiger
Cim
Cim dels Alps Bernesos, Suïssa, al sud del llac de Brienz (3 970 m).
La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964
Kānchenjunga
Cim
Pic de l’Himàlaia, el tercer més alt del món (8.586 m), a la frontera del Nepal i l’estat de Sikkim (Índia).
Fou conquerit l’any 1955 per una expedició anglesa dirigida per Charles Evans
mont Cerví
El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en quatre dies 19-22…
Herens
Cim
Cim dels Alps Penins, anomenat Dent d’Herens, en el Valais, a tocar de la frontera italosuïssa, entre el Cerví i el Monte Rosa (4.470 m).