Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
sa Pòpia de sa Dragonera
Cim
Cim (360 m) culminant de l’illa de sa Dragonera (Mallorca), damunt la costa occidental, coronat per una antiga torre de defensa dita talaia de na Pòpia o de na Guinavera, enderrocada el 1850 per tal de construir el primer far que tingué l’illa.
puig de Garrafa
Cim
Cim (461 m) de la serra de Tramuntana (Mallorca), al límit dels termes d’Andratx i Calvià.
es Cornador
Cim
Cim (980 m alt.) de la serra de Tramuntana (Mallorca), al límit dels termes d’Escorca (vall de l’Ofre) i de Sóller.
Breithorn
Cim
Cim del massís del Monte Rosa, al límit entre Suïssa i Itàlia (4 160 m).
El 1813, Maynard l’escalà per primera vegada
mola de s’Esclop
Cim
Cim (926 m alt.) de la serra de Tramuntana, damunt la costa septentrional de Mallorca, termenal dels municipis de Calvià, Estellencs i Andratx.
Eiger
Cim
Cim dels Alps Bernesos, Suïssa, al sud del llac de Brienz (3 970 m).
La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964
puig Ciuró
Cim
Cim (930 m alt.) de la serra de Tramuntana (Mallorca), dins el terme d’Escorca, unit al puig de ses Moles pel coll Ciuró
.
puig Gros de Ternelles
Cim
Cim (838 m) de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el municipi de Pollença, damunt la costa, entre les valls d’Ariant i de Ternelles.
mont Cerví
El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en quatre dies 19-22…