Resultats de la cerca
Es mostren 5639 resultats
la Torre d’Eina
Cim
Pic (2 850 m alt.) del massís del Puigmal, que es destaca vers el N de la línia de crestes que separa el Ripollès de la Cerdanya, a la qual s’uneix a través del pic d'Eina
.
És termenal dels municipis d’Eina, Sant Pere dels Forcats i Planès Alta Cerdanya
mola del Turmell
Cim
Cim (1 281 m alt.), el més elevat del sector sud-oriental dels ports de Morella, al límit del Baix Maestrat (Xert) i dels Ports (Vallibona).
Els seus pasturatges pertanyen a la Setena de Sant Mateu del Maestrat
Mont Viso
Cim
Massís dels Alps Occidentals, al Piemont, a la dorsal alpina principal, a la frontera entre els estats italià i francès.
Té una extensió de 25 km, i assoleix 3 841 m d’altitud Al peu neix el Po, al Piano del Re
Sant Quir
Cim
Cim (1 791 m alt.) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs), dins el municipi de Soriguera (Pallars Sobirà); al vessant meridional hi ha el poble de Freixa; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu.
Wheeler Peak
Cim
Cim de les muntanyes Rocalloses, a l’E de l’estat de Nevada, EUA (3982 m).
mont Waddington
Cim
Cim de la Serralada de la Costa, al Canadà, a la província de Colúmbia Britànica (4 042 m).
turó d’en Vives
Cim
Cim (759 m alt.) del Montnegre, al límit dels municipis de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) i Sant Celoni (Vallès Oriental).
Carstensz
Cim
Cim més elevat d’Indonèsia, a l’W de l’illa de Nova Guinea, a la província d’Irian Jaya (4.884 m).
Durant uns quants anys rebé el nom de Sukarno
el Caro
Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són…