Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
les Agudes
![](/sites/default/files/media/FOTO3/les_Agudes_Montseny1.jpg)
Les Agudes
Frederic Olivera (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Un dels cims culminants del Montseny (1.706 m), termal dels municipis de Montseny i de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i Arbúcies (Selva).
En contrast amb els altres cims del massís el de Matagalls i el turó de l’Home, és de contextura angulosa i molt accidentada Només és accessible sense perill des del coll de les Agudes , a la cresta que l’enllaça amb el turó de l’Home Fins a l’establiment de l’observatori en aquest turó, el cim de les Agudes era considerat el més alt del Montseny
Denali
![](/sites/default/files/media/FOTO/44013.jpg)
Mont Denali
© Fototeca.cat-Corel
Cim
Cim culminant de l’Alaska Range, situat al NW d’Anchorage (6.194 m).
Forma part del parc nacional de Denali A causa de la situació geogràfica, l’altitud i el clima, és un dels cims més difícils d'escalar La primera ascensió fou feta el 1913 La muntanya, anomenada ja Denali —que significa ‘la Gran’— pels indis nadius d'Alaska, fou rebatejada amb el nom de Densmore's Mountain pels seus descobridors al segle XIX i, des del 1896, McKinley, en honor del president William McKinley Des del 1975 Alaska reclamava que la muntanya recuperés el nom original, cosa que el govern dels Estats Units no aprovà fins a l'agost del 2015
pic del Mig
Cim
Un dels cims (3 345 m) de la Maladeta, entre la punta d’Astorg, al NW, i el pic de Corones, al SE.
El coll del Mig separa el pic del Mig d’aquest darrer La cresta estesa entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig
pic de Posets
Cim
Cim (3.375 m) del Pirineu axial, entre la Ribagorça i el Sobrarb (Aragó).
És el segon en elevació dels Pirineus i dels Països Catalans Situat 4 km en línia recta al S de la divisòria estatal Centra les crestes ponentines del massís de Posets , parió del de la Maladeta És format per un aflorament granític intrusiu, voltat d’una aurèola de silicats metamòrfics ampelites, llicorelles, etc resultat de l’acció del granit damunt els sediments, sovint calcaris, del Silurià i el Devonià Precisament el contacte del granit amb les calcàries devonianes té un efecte de circulació hipogea a la capçalera del riu d’Estós amb canvi de conca similar a la de l’alt Éssera a la…
pic de Tempestats
Cim
Un dels cims (3 295 m) del massís de la Maladeta, al SE del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestats (3 130 m).
És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881
puig de la Mola
Cim
Un dels cims (535 m alt.) del massís de Garraf, termenal dels municipis d’Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).
el Montcau
Vista de la Mola i el Montcau des de Moià
© C.I.C -Moià
Cim
Un dels cims (1.057 m) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al N de la Mola (1.095 m), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.
Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès
pics de Collroig
Cim
Cims culminants dels contraforts meridionals del Carlit (Alta Cerdanya) —el pic oriental de Collroig (2 806 m alt) i el pic occidental de Collroig (2 836 m)— que formen part de l’interfluvi entre la vall d’Angostrina, on dominen els estanys de Collroig, i la vall de Querol.
pic d’Alba
Cim
Pic, el més occidental dels grans cims de la Maladeta (3 100 m, municipi de Benasc, Ribagorça); vers el SE es troben el pic de la Dent d’Alba (3 114 m) i el coll d’Alba (3 075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al NW, a la capçalera de la vall d’Alba , ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba sota els quals és situada la cova d’Alba, que té un desnivell de 530 m i un desenvolupament de 5 km i a l’E, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba
agulles de Travessani
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0067268_COREL3704.jpg)
Estany Clotes i agulles de Travessani
© Abuelo Ramiro - Fotolia.com
Cim
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt.) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí (Alta Ribagorça) i d’Aigoamòg (Vall d’Aran), que dominen, per l’E, l’ estany de Travessani
, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.