Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Marboré
Cim
Pic (3 353 m) del Pirineu aragonès.
Pertany al massís de Mont Perdut, i domina el circ de Gavarnia Fa de frontera entre els estats espanyol i francès
pic de Clarabide
Cim
Cim (3 028 m) situat a la línia de crestes entre l’Alta Ribagorça i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina, juntament amb la Forca de Clarabide 2 857 m alt, el circ de Clarabide , al qual hom accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide 2 664 m alt
pic de Noucreus
Cim
Pic (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus , drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres
pic dels Gorgs Blancs
Cim
Cim (3 131 m) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs 3 027 m alt, separa el cim del pic d’Oo 3 065 m, dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs El massís separa les valls de Benasc Alta Ribagorça, d’Astau Comenge i de Loron Bigorra Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs , que dóna nom al massís
pic de Noufonts
Cim
Pic (2 864 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
Es destaca damunt els pics d’Eina oest i de Noucreus est, del qual és separat pel coll de Noufonts 2 660 m alt En facilita l’ascensió la vall del torrent de Noufonts , la capçalera de la qual coma Fonda és dominada pel pic Reconca de Noufonts 2 529 m alt Al vessant septentrional, el coll de Noufonts davalla lentament per un circ glacial, la coma dels Racons, capçalera de la riera de la Valleta
pic de la Dona
Cim
Cim (2.704 m alt.), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.
Forma part de la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És anomenat també pic d’Ombriaga
roca Entravessada
Cim
Cim (2 927 m alt.) de la zona axial pirinenca, el més alt del grup del circ de Baiau, al límit entre Andorra i el Pallars Jussà.
roca Colom
Cim
Cim oriental (2 510 m) del circ de Concròs, dins el terme de Setcases (Ripollès), a la partió d’aigües amb el Tec (Vallespir), el qual neix al vessant oriental del pic.
pic del Covil
Cim
Cim (2 798 m) de la cresta de Pessons, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2 300 m), a la capçalera de la coma del Covil
.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d' el Coviel Petit 2 685 m alt
tuc d’Era Lòssa
Cim
Cim (2 555 m) de la cresta que separa els circs lacustres de Colomers i de Ribereta, a la Vall d’Aran; dominen per l’W l’estany d’Era Lòssa (1 985 m), l’inferior del circ de Colomers.