Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Eth Dossau
Cim
Cim (2.516 m) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), contrafort septentrional del massís de Varimanha.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona És dominat, al sud, per la muntanya d’Eth Dossau 2516 m alt, contrafort septentrional del massís de Varimanha
turó de Morou
Cim
Cim (1 307 m) del Montseny, termenal dels municipis de Fogars de Montclús i de Gualba (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva), que separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe
pic del Covil
Cim
Cim (2 798 m) de la cresta de Pessons, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l’estany del Covil (2 300 m), a la capçalera de la coma del Covil
.
El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d' el Coviel Petit 2 685 m alt
puig Ventós
Cim
Contrafort (423 m alt.) occidental del massís de les Cadiretes, situat dins el terme de Vidreres (Selva).
pic Blanc d’Envalira
Cim
Contrafort septentrional del pic Negre d’Envalira (2 812 m), situat al S del port d’Envalira.
pic de Comalestorres
Cim
Contrafort oriental (2 807 m) del pic de Comaloforno, al terme de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), damunt l’estany de Cavallers.
tossal de Boix
Cim
Cim (2 733 m) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc (Alta Ribagorça), contrafort del massís de Bagüienyola.
pic de Gasamir
Cim
Contrafort occidental (2422 m) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí (Castell de Vernet) i de Sant Vicenç (Vernet), al Conflent.
tuca Blanca de Paderna
Cim
Cim (2 851 m), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc; el seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2 750 m).
Sant Patllari
Cim de Sant Patllari
© MPG
Cim
Cim (654 m) de la serra homònima, contrafort de la serra de Rocacorba, al municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), on se situa el santuari de Sant Patllari, d’origen romànic.