Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
la Gritella
Cim
Cim (1.092 m) de la serra de la Gritella, que limita amb els municipis de Cornudella de Montsant (Priorat) i Prades (Baix Camp).
tuc de Crabera
Cim
Cim (2 630 m alt.) de la serra que limita pel nord la Vall d’Aran, damunt la vall de Toran (municipi de Canejan).
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
la Falconera
Cim
Cim (452 m alt.) de l’alineació cretàcia que, en direcció S-N, limita per l’oest l’horta de Gandia (serra de la Falconera), dins els termes de Beniopa i de Palma de Gandia (Safor), al sud del Mondúber.
És conegut també com la Creu del Mestre Pau
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
tuc Dormidor
Cim
Cim (1 845 m alt.) que domina pel nord-est el coll de Jau i que forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).