Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
la Torre de Santmartí
Restes de la torre de guaita de Santmartí (Sant Fruitós de Bages)
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim de 319 m d’altitud, situat al NW del nucli de Sant Fruitós de Bages (Bages).
Hi ha les restes de l’antiga torre de guaita
el Cogulló
Restes del poblat ibèric del Cogulló (Sallent, Bages)
© CIC - Moià
Cim
Cim del municipi de Sallent (Bages).
Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló , a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes 1948 El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus collaboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí FAES, i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que…
roques de Sant Formatge
Restes del poblat ilergeta de les roques de Sant Formatge (Seròs)
© Fototeca.cat
puig de Montagut
Restes de la muralla que envoltava el castell de Montagut (el Querol, Alt Camp)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (964 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, que domina, per l’E, el congost excavat pel Gaià.
El vessant nord fou habitat fins a mitjan segle XX de l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, en depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut , esmentat al segle X Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna
serra del Castellar
Fortificació de la Serra de Castellar. Al llarg d’unes roques que hi ha a la carena del serrat, es veuen restes de diferents construccions: una torre i un cos annex a aquesta torre
© Fototeca.cat
turó de Céllecs
Vista del turó de Céllecs
© Alberto González Rovira
Cim
Cim (536 m) de la Serralada Litoral, el més alt a l’W de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels municipis d’Òrrius (Maresme) i de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
És coronat per les restes d’un poblat ibèric
turó de Tagamanent
Turó de Tagamanent (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim de 1.058 m d’altitud, al NE del nucli de Tagamanent (Vallès Oriental).
Gairebé circular conserva les escasses restes del castell de Tagamanent i l’església de Santa Maria de Tagamanent
Sant Miquel de Solterra
Sant Miquel de Solterra
Albert (CC BY 2.0)
Cim
Cim culminant (1.202 m d'alt.) de la serra de les Guilleries, dins de la comarca de la Selva, al límit municipal de Sant Hilari Sacalm i Osor.
És coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu, allegòriques de la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim Hi ha les restes de l’antiga capella de Sant Miquel i del castell de Solterra
Ben Nevis
Cim
Cim dels Highlands d’Escòcia, el més alt de la Gran Bretanya (1 343 m).
És constituït, a la base, per gneis i granit de color de rosa Al cim, de constitució porfírica i de forma aplanada, hi ha les restes d’un observatori, que fou usat del 1881 al 1905 És travessat per un túnel que condueix les aigües del loch Treigh a la hidrocentral de Fort William
puig d’en Rovira
Cim
Jaciment arqueològic
Sector o indret
Cim (146,9 m) del municipi de Quart (Gironès), a tocar del poble de la Creueta.
En aquest indret se situa el poblat ibèric del Puig d’en Rovira o de la Creueta És un poblat ibèric de tipus oppidum , datat entre els segles VI i II aC i utilitzat en època romana entre els segles I i II dC Conserva restes de les antigues muralles, que s’adapten a la forma del terreny