Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Padània
Regió
Nom que rep la regió de la Itàlia septentrional corresponent a la plana del riu Po, administrativament repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto.
Originalment la denominació era geogràfica, però a partir de mitjan dècada de 1990, amb l’ascens de la Lega Nord, adquirí també un ús polític Segons aquest partit secessionista, la Padània comprèn tot el nord d’Itàlia i algunes regions del centre Toscana, Úmbria, Marques, bàsicament les més desenvolupades en contraposició al sud, que qualifica d’endarrerit i subvencionat
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Patagònia

El mont Fitz Roy, al S de la Patagònia, fronterer entre l’Argentina i Xile
(CC0)
Regió
Gran regió fisiogràfica de l’Amèrica meridional, a l’extrem sud de l’Argentina i Xile.
La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…
Pampa
Regió
Regió natural de l’Argentina, situada al centre del país, al N de la Patagònia i al S del Chaco.
Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és de gramínies…
Mesopotamia
Regió
Regió del NE de l’Argentina, al límit amb el Brasil i l’Uruguai.
És una plana molt poc accidentada, limitada pels rius Paraná, Iguaçú i Uruguai Comprèn les províncies de Corrientes, Entre Ríos i Misiones Les principals riqueses són el mate i la fusta A més dels boscs, hi ha prats, on la ramaderia bovina i equina és bastant desenvolupada Els principals conreus són l’arròs i els cítrics Els nuclis de població són situats a la vora dels rius
Capitanata
Regió
Part septentrional de la regió de la Pulla, Itàlia, entre el Fortore i l’Ofanto, i que correspon aproximadament a l’actual província de Foggia.
Els bizantins hi posaren un governador el catepà, d’on prové el nom de la regió
Canavese
Regió
Comarca del Piemont, Itàlia, situada entre la serra d’Ivrea, el riu Po i les valls de la Stura di Lanzo i d’Aosta.
Regió molt poblada i fortament industrialitzada El centre principal és Ivrea
Anglona
Regió
Regió geogràfica del N de Sardenya, Itàlia (447 km 2
), formada per un gran amfiteatre d’uns 400 m d’altitud i voltada per una conca sedimentària.
Conreus de cereals i hortalisses primerenques per a l’exportació Sedini i Castel Sardo són les poblacions principals
Agro Pontino
Regió
Territori del Laci, a la província de Latina, Itàlia, entre els monts Lepini i Ausoni i la mar Tirrena (800 km 2
).
Antiga bufera originada per un aixecament de la costa en el quaternari, separada de la mar per unes dunes, es convertí en un aiguamoll A partir de l’any 1928, hom féu la bonificació de la zona, actualment convertida en una plana fèrtil, amb conreus de cereals, plantes industrials, farratge i horta Hi foren establertes les noves poblacions d’Aprilia, Pomegia, Pontinia, Sabaudia i Latina, capital de província