Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
castell de Chenonceaux
Vista del castell de Chenonceaux, projecte de Thomas Bohier, construït entre el 1515 i el 1522
© B. Llebaria
Castell
Castell renaixentista de la Turena (Tours), França, a la riba dreta del Cher, construït (1515-22) per Thomas Bohier.
El conjunt principal es desenvolupa dins un quadrat, amb torres suspeses en els angles Passà a la corona, i Caterina de Mèdici féu afegir posteriorment 1547 sobre el pont, damunt el riu, un cos allargat amb tres plantes de galeries decorades a la italiana
Las Combarèlas
Cova
Cova amb pintures paleolítiques, al poble de Las Eisiás de Taiac (Salardès), una de les més famoses del grup de la Dordonya, descoberta l’any 1901.
Hi dominen les representacions de bisons i de cavalls, però també d’altres animals mamuts, rens, ossos i felins Hi ha també figures antropomorfes i signes abstractes Sembla correspondre a l’època magdaleniana
Dolni Věstonice
Cova
Jaciment del Paleolític superior fora de coves, en forma de grups d’habitacions, descobert el 1947 al nord-est de Hustopeče, a la regió de Brno.
És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals
castell d’Auriac
Castell
Castell situat prop del poble llenguadocià d’Auriac (Termenès), al vessant septentrional de les Corberes.
Fou construït abans del 1028, poc després de la partició de l’antic Perapertusès entre els comtats de Besalú i de Carcassona, i formava part del sistema defensiu d’aquest darrer
Arene Candide
Cova
Prehistòria
Cova de la Ligúria, amb jaciment prehistòric, ben estratificat, del Paleolític final fins a l’edat del bronze.
Molt important per a l’estudi del Neolític del litoral de la Mediterrània occidental
castell de Chambord

El castell de Chambord
Castell
Castell situat prop de Blois (Orleanès), al departament de Loira i Cher, una de les mostres més notables de l’arquitectura renaixentista francesa.
Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen els angles de l’edifici i del cos central
La Magdalena
Cova
Cova de Las Eisiás de Taiac, al Salardès.
Dóna nom a un període del Paleolític superior Magdalenià El jaciment inclou instruments fets de banya de ren, com un bastó amb relleus de caps de cavall i un bisó ambdós al Musée des Antiquités Nationales, a Saint-Germain-en-Laye Hom hi ha trobat també dos relleus en la roca que representen dues dones estirades, d’un estil esquemàtic
castells del Loira
Castell
Conjunt de castells situats a la regió administrativa del País del Loira, en nombre de cent, aproximadament.
En sentit estricte, només reben aquest nom els castells reconstruïts o edificats durant els s XV i XVI, especialment entre el 1418 i el 1528, època en què la cort hi residí gairebé constantment És aquí on començà la penetració del Renaixement italià a França Amboise, 1495, amb l’arribada de Leonardo da Vinci i altres artistes italians, i s’hi formà un dels nuclis més importants del Renaixement francès Al s XV hom habilità antics castells forts, com els de Loches i Montreuil-Bellay, i en foren construïts de nous, com els de Langeais, Plessis-Bourré, Saumur i Mehun-sur-Yèvre Del s XVI, sempre…
castell de Segura
Castell
Antic castell del Perapertusès (Llenguadoc), dins el municipi de Tuixà, al N del poble, vora el mas i antic llogaret de Segura
i del santuari de Fasta, que depenia del castell el 1171.
Pertangué als Termas fou confiscat el 1210 i restituït per Lluís IX de França a Oliver de Termas, el qual el donà a l’abadia de Fontfreda
la Bauma de Trona
Cova
Cova prop de Russan, al nord de Nimes, amb pintures paleolítiques i figures traçades amb el dit damunt l’argila que semblen representar mamuts.
Tenen un estil força diferent de les altres manifestacions d’art paleolític occidental, dels grups francocantàbric o mediterrani