Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…

El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…

El 1213 Guillem de Portaran donà la potestat del castell a Guillem d’Erill

S'hi troba l’església de Sant Esteve i Sant Sebastià de Sallent documentada el 1022 Sotmesa a successives modificacions, fou destruïda al final de la guerra civil de 1936-39 A partir de 1973 s’iniciaren els treballs de restauració, que culminaren l’any 2008 amb la reconstrucció de l’edifici en l’estil romànic original

Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330