Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
castell de Sant Pere
Castell
Un dels castells de Fenollet
(Fenolleda), identificable amb l’antic castell de Fenollet.
Sant Esteve de Pomers
Santuari
Castell
Santuari del municipi de Clerà (Conflent), a l’E del poble, en un contrafort del massís del Canigó, proper a les ruïnes de l’antic castell de Sant Esteve de Pomers (o de Villerac); el lloc de Pomers és esmentat ja el 854 i el castell el 865.
Sant Esteve d’Agusà
Monestir
Antic monestir benedictí origen del poble i municipi de Sant Esteve del Monestir (Rosselló).
Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al s XI Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat Des del s XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica Des del s XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior…
Sant Climent de Reglella
Monestir
Antic monestir benedictí del municipi d’Illa (Rosselló), a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir
Rocaverd
Castell
Antic castell del municipi de Trevillac (Fenolleda), al NW del poble, dominant l’Adasig, que estigué infeudat al de Perapertusa.
Pena
Castell
Santuari
Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena) dins el municipi de les Cases de Pena (Rosselló), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l’Aglí entre Estagell i Espirà de l’Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt).
El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis desafectada el 1789, fou restaurada el 1843 La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola , no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa
Paracolls de Vallespir
Masia
Castell
Masia i antic castell del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), al vessant oriental del puig de Bellmaig, sota el coll de Paracolls (902 m alt), que comunica Arles amb la vall del Montdony.
Formava part de l’antic terme de Montalbà de l’Església
Paracolls de Conflent
Castell
Antic castell del municipi de Campome (Conflent), a la vall de la Castellana, a l’esquerra del riu, damunt els banys de Molig.
És esmentat ja el 959 La senyoria fou donada el 1312 per Sanç I de Mallorca a Ponç de Caramany, veguer de Cerdanya i lloctinent general del rei de Mallorca 1311-14
castell de Santa Llúcia
Castell
Antic castell del municipi de Cànoes (Rosselló), al voltant del qual es bastí el poble.
Castell de Salses

Aspecte del castell de Salses
Wolfgang Jung (CC BY-ND 2.0)
Castell
Castell situat al nord de la vila de Salses (Rosselló), al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga villa romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de…