Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Torcafeló
Castell
Antic castell que comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del s XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera.
Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet
Solterra

Restes del castell de Solterra
Anna Tubert Tulsà (Generalitat de Catalunya)
Castell
Antic castell, situat al cim del puig de Solterra(1.202 m), del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor.
La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes Consta des de l’any 994 i ben aviat 988 el terme d’Osor ja formà un domini a part El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís 1058 d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic 1088, que l’infeudaren als Queralt El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany passà a la família Gurb a la fi del segle XIII A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del Pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir encara per a…
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
castell de Sant Joan

Vista aèria del Castell de Sant Joan, amb la població de Blanes al fons
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Blanes (Selva), conegut pel Forcadell , les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan (166 m alt.), al NE de la vila.
Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als segles X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera
castell de Sant Iscle de Vidreres

Restes del castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Vidreres (Selva), les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres.
El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485
castell de Rosanes

Bestorre rectangular d’un dels recintes del castell de Sant Jaume o Castellví de Rosanes, a Martorell (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell al límit dels municipis de Martorell i de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), les restes del qual són a 252 m alt., al cim del turó d’en Peiret (per això és dit també castell d’en Peiret), que domina pel sud la vila de Martorell.
Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat
castell de Montsoriu

Vista del castell de Montsoriu
© Patronat Castell de Montsoriu / Joan Carles Codolà
Castell
Antic castell termenal del municipi d’Arbúcies (Selva), al límit amb el de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort (649 m alt.) del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.
Les restes El conjunt consta de l’edifici del castell, situat al cim d’un turó que domina gairebé tota la comarca, i dos recintes de muralles en un nivell inferior Formen el castell diverses estructures preromàniques i d’altres de més modernes Destaquen la gran torre mestra, situada a l’oest, una estructura allargada que té diverses dependències, una altra torre més petita situada a l’est i algunes sales afegides en època gòtica La torre mestra, la construcció més antiga de totes, conserva més de 14,5 m d’alçada La part inferior s’ha fet amb un tipus d’aparell irregular que més amunt canvia i…
castell de Voltrera
Castell
Antic castell del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, enlairat uns 2 km al N de Santa Maria de Vilalba.
És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre
Cabreroles
Castell
Antic castell, actualment masia, del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a l’antic terme de Querós, a 880 m d’altitud, damunt la riba dreta del Ter.
castell de Fornils

El castell de Fornils
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, del municipi de Susqueda (Selva), dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.
Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV