Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
castell de Perapertusa

Castell de Perapertusa
Michael Levine-Clark (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Important castell del Perapertusès, Llenguadoc, situat a 796 m alt. sobre una aresta de pedra d’uns 400 m de llargada, amb parets verticals de fins a 80 m, al límit dels termes de Rofiac i de Dulhac.
El castell primitiu es bastí a l’extrem est, acabat en un agut esperó i envoltat de muralles amb torres semicirculars a la banda nord, on hi ha la torre, l’església i altres construccions segles XI-XIII segueix un segon cos murat molt ampli, amb esplanada, i un tercer recinte, al punt més alt, dit castell de Sant Jordi , amb església i residència, obra del segle XIII El lloc fou conquerit per Oliba Cabreta de Besalú, que hi edificà un primer castell vers el 980 al principi del segle XII passà als comtes de Barcelona, que el reedificaren i feren consagrar l’església el 1115 El 1258 el castell…
castell de Chenonceaux
Vista del castell de Chenonceaux, projecte de Thomas Bohier, construït entre el 1515 i el 1522
© B. Llebaria
Castell
Castell renaixentista de la Turena (Tours), França, a la riba dreta del Cher, construït (1515-22) per Thomas Bohier.
El conjunt principal es desenvolupa dins un quadrat, amb torres suspeses en els angles Passà a la corona, i Caterina de Mèdici féu afegir posteriorment 1547 sobre el pont, damunt el riu, un cos allargat amb tres plantes de galeries decorades a la italiana
castell d’Auriac
Castell
Castell situat prop del poble llenguadocià d’Auriac (Termenès), al vessant septentrional de les Corberes.
Fou construït abans del 1028, poc després de la partició de l’antic Perapertusès entre els comtats de Besalú i de Carcassona, i formava part del sistema defensiu d’aquest darrer
castell de Chambord

El castell de Chambord
Castell
Castell situat prop de Blois (Orleanès), al departament de Loira i Cher, una de les mostres més notables de l’arquitectura renaixentista francesa.
Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen els angles de l’edifici i del cos central
Montsegur
Castell
Ciutadella sagrada que es dreça al damunt d’un pujol escarpat i rocallós, al País de Foix (Occitània), actual departament francès de l’Arièja.
Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina consumí els…
castells del Loira
Castell
Conjunt de castells situats a la regió administrativa del País del Loira, en nombre de cent, aproximadament.
En sentit estricte, només reben aquest nom els castells reconstruïts o edificats durant els s XV i XVI, especialment entre el 1418 i el 1528, època en què la cort hi residí gairebé constantment És aquí on començà la penetració del Renaixement italià a França Amboise, 1495, amb l’arribada de Leonardo da Vinci i altres artistes italians, i s’hi formà un dels nuclis més importants del Renaixement francès Al s XV hom habilità antics castells forts, com els de Loches i Montreuil-Bellay, i en foren construïts de nous, com els de Langeais, Plessis-Bourré, Saumur i Mehun-sur-Yèvre Del s XVI, sempre…
castell de Segura
Castell
Antic castell del Perapertusès (Llenguadoc), dins el municipi de Tuixà, al N del poble, vora el mas i antic llogaret de Segura
i del santuari de Fasta, que depenia del castell el 1171.
Pertangué als Termas fou confiscat el 1210 i restituït per Lluís IX de França a Oliver de Termas, el qual el donà a l’abadia de Fontfreda
castell d’Estanyol
Castell
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria, a Tessàlia.
Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380