Resultats de la cerca

Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat als s XVII i…

Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de SantPere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre

L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…

Esmentat el 957, el 993 era propietat dels comtes de Barcelona, que l’infeudaren a Gombau de Besora passà al seu gendre Mir Geribert d’Olèrdola i als seus descendents, els Santmartí Els comtes i reis en guardaren sempre el domini superior fins que el 1323 el vengueren als Marc, els quals també n'obtingueren, el 1337, la castlania i posseïren la baronia d’Eramprunyà fins el 1552, i llurs descendents, els Fiveller de Palou, fins el 1590 Finalment, esdevingué propietat indivisa, d’una part, dels Torrelles, Sentmenat, Copons i Sarriera, i de l’altra, dels Cardona, Erill, Bournonville, Pérez-…

Hom ha suposat que era emplaçat al turó de l’ermita de Sant Antoni 304 m alt